Vergonya

És vergonyós que aquest bloc estigui abandonat tan de temps. Mare de Déu. No, no i no. Prometo que quan torni dels States, finalment a l'enyorada rutina, m'hi posaré seriosament. Va, de debò. Sento vergonya i tot.

Moltíssimes gràcies a tothom per deixar-vos caure per aquí de tant en tant i tenir, a més, la paciència de deixar-hi algun comentari. Us semblarà una tonteria però coses com aquesta m'animen a continuar escrivint cada dia. Gràcies, de veritat.