Tampoc no demanem tant

Davant la inoperància d’alguns sindicats d’estudiants a l’hora d’impulsar iniciatives que vagin una mica més enllà de l’avorridíssim tema del Pla Bolonya, una colla d’estudiants han decidit tirar endavant una campanya que aplegui tots els estudiants (integrants d’algun sindicat o no) a favor de la llengua catalana a la Universitat. Estudiantspelcatalà.cat és la darrera iniciativa de la Plataforma Universitària pel Català, i proposa, bàsicament, el que als països normals és evident: Que els professors fixos coneguin la llengua del país, que s'asseguri un percentatge mínim de català en tots els itineraris dels estudiants de grau, etcètera. N’hi ha que creuen que això és provincianisme, que el català tanca portes i que amb això no anirem enlloc perquè es tracta de promocionar les nostres universitats arreu del món, però el provincians són ells de creure que en castellà és molt millor perquè així ens entenem tots. Si fos per entendre’ns tots no parlaríem castellà, parlaríem anglès. Curiosament, però, els qui aposten pel castellà a la universitat no en saben cap altra. El bilingüisme és una gran mentida, com ho és dir que el català tanca portes: Vés i digues a un danès que la seva llengua no serveix per a res, i després fixa’t en el país que tenen, tan civilitzat, i digues que el danès tanca portes. A dia d’avui, a més, s’està incomplint greument l’acord del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) del mes de juny de 2008, l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Universitats pel que fa a la llengua catalana. I té gràcia que es passin les lleis per allà on volen, perquè les van fer ells mateixos.

És vergonyós que un estudiant es trobi, el primer dia del curs, que unes quantes assignatures a les quals s’ha hagut de matricular s’imparteixen en castellà “perquè al grup on vas es fan en castellà”, quan ningú no ha pogut triar a quin grup pertànyer. I és encara més vergonyós quan el professor que imparteix l’assignatura és catalanoparlant i dóna classes en català a altres grups però no al teu. I dóna les classes en castellà, però fa en català alguns comentaris. És del tot estúpid: “Los juristas romanos preferían dar al derecho un enfoque dinámico, bla bla." Per encabat dir: "Ho enteneu?” Jo no vaig viure el franquisme, però suposo que això no deu distar gaire de com s’impartien les classes aleshores.

Tinc dret a fer servir la meva llengua a casa meva i que m’entenguin. Per sort, som molts els estudiants que no ho trobem tan descabellat, això de viure amb normalitat. I per sort tenim la PUC, plena de gent amb ganes de treballar i allunyada dels desigs particulars dels partits al món universitari. Al final guanyarem, perquè tenim raó.