Som cristians perquè sí (article d'ElMatí.cat)

Som cristians perquè estimem massa la vida per creure que s'ha fet sola, som cristians perquè hi ha coses tan boniques que només les ha pogut fer Déu, i perquè el misteri ens empeny cada dia cap al final que no sabem descriure i el final també deu ser bonic sí és Déu qui t'obre la porta i et convida, com ara, a sobreviure. Som cristians perquè sempre en volem més i no ens cansem i som constants si sempre hi ha aquesta llum que ens guia, si sempre hi ha aquesta escletxa darrere de tots els llocs on posem els peus, empesos per la bellesa i les ganes de bellesa i les ànsies i el desig de moments bonics. A vegades, gairebé semblant bledes estúpides, sospirem i mirant el cel només exclamem "que bé". Som cristians perquè hi ha un temor, i sovint és el temor a un empatx de felicitat. I som cristians perquè sempre ens sembla un miracle poder tornar a casa, i perquè malgrat les filigranes ens consola saber que sempre tindrem un lloc on tornar. Som cristians perquè ens recomforta sentir el pes de tanta història entre les parets d'un Monestir, i perquè no sabríem com fer-ho sense mirar enlaire i tenir la sensació que una part de tu s'enlaira i gairebé pot tocar el cel amb les puntes dels dits, i gronxar-nos agafats als braços de Déu mentre la memòria ens va portant passat, i present, i tot el que estimem i tot el que hem d'estimar encara. Som cristians perquè creiem en la llibertat, perquè hi ha algú allà dalt que vetlla per nosaltres quan anem a dormir, i mentre somiem la vida ens duu de la mà, i fa estona que pensa en nosaltres quan ens despertem. Som cristians perquè sí i estem tips de justificar-nos.