Babbino caro (reconvertint les proves: article d'Elsingulardigital)

L'escena de Montilla fent-se responsable del ridícul del conseller Saura va ser, com a mínim, commovedora: "Escolti, el màxim responsable, si de cas, sóc jo, eh?", li etzibà el President a Sirera mentre Saura se'l mirava fascinat i agraït, alçant la mirada, com un fill que s'amaga darrere les cames del seu pare però que també té por perquè sap que quan arribi a casa la bronca que li caurà serà antològica. Hi ha qui els troba fantàstics, els pares que donen la cara pels seus fills, però sempre arriba un dia que es presenten a l'escola només parlant de com de responsables són els seus nens pretenent excusar-se del seu total fracàs escolar, i insulten els professors o serien capaços de trencar-los la cara. Són els que sempre assisteixen a les reunions de principi de curs començant totes les frases amb "El meu fill" i pretenent que el nen, tan genial, sigui conegut i valorat per tothom, que deixi petjada. Al final no es recorda el fill incompetent sinó el pare imbècil (i igualment incompetent) que a tothora treu les castanyes del foc als seus estimats i, si els veu els defectes, només esbronca a casa, de portes endins; la qual cosa fa el nen encara més burro, sigui dit de passada. I aquest govern juga a això, malgrat que papa Montilla gasti un mal humor descomunal en privat (escoltin, si no, l'entrevista que Sala i Martín li va fer per a La Vanguardia abans de les eleccions). Però no és bonic, aquest instint patern, aquest paradís protegit abraçat a les cames d'un pare, aquesta falsa innocència dels fills que són conscients que per molt grossa que la facin no els faran mai fora de casa perquè un pare és un pare?

Mentrestant, els altres germans s'ho miren temerosos, amb l'esperança que cap nen de la classe no assenyali el petit Huguet (perquè mira que n'arriben a ser de cruels, els nens!) i amb l'esperança, també, que el pare sàpiga defensar-los si mai intenten expulsar-los de l'escola. I així anem fent, amb el President que a qualsevol moment podria dir-nos que callem perquè ell ens paga el sou, talment un pare histèric que es pensa que l'escola és seva.