"Facultat tancada pel pensament obert", l'article d'Elsingular

“Facultat tancada pel pensament obert”, això és el que diu una de les pancartes que els assaltants d’ahir a la UPF han deixat penjada a una barana del pati de l’edifici Roger de Llúria. Fa estona que hi dono voltes i no aconsegueixo entendre el lema, ja em diran vostès com l’interpreten. La manifestació de dijous es va acabar a la nostra estimada facultat, amb una colla de bojos com revolucionaris despietats prenent la Bastilla reclamant que s’aturi l’aplicació del famós Pla Bolonya que, per cert, ningú no sap ben bé de què va. Jo ni hi era perquè últimament me’n guardo prou, d’anar a classe, però m’expliquen que el panorama feia por: curiosament els qui es dediquen a rebentar tot el que poden no tenen un aspecte que, diguem-ne, facilitaria que els contractessin per fer una feina qualsevol. I sap greu, perquè si no duguessin arracades per tot arreu, rastes i samarretes amb la cara de Che Guevara potser hi estaria a favor. O si fossin estudiants, que em sembla que tampoc és demanar gaire.

Dijous a la tarda, que sí que hi vaig posar els peus, em vaig trobar un vell amic que feia temps que no veia. En preguntar-li què feia per allà em va dir, amb un mig somriure, que havia estat arreglant el món. I ara, que li dic, no sabia que estudiessis a la UPF. I em diu que no, que no és estudiant de la mateixa universitat que jo. Divertida, li pregunto si estudia a l’Autònoma, i em torna a dir que no, que no estudia a cap universitat. Fantàstic.

I bé, es veu que alguns s’hi han quedat a dormir i tot. I han dormit a la biblioteca, que és molt bonica, sobretot ara que s’acosten exàmens. I a mi em sembla molt bé que vulguin fer el brut, però una cosa és queixar-se i l’altra impedir que la gent normal pugui anar a classe. Perquè no es limiten a estar-se a allà decorant la universitat, sinó que a sobre posen música a tot drap per emprenyar els centenars d’alumnes que no pensen com ells. Divendres al migdia era impossible fer classe. En què quedem, estem a favor de la llibertat o només ens interessa la llibertat de poder restringir-la? “Jo, la Pompeu alliberada”, que deia una altra pancarta. Jo també ho penso: La Pompeu alliberada, però d’imbècils.